5. Els fills

5. Els fills

Els fills són un fruit extraordinari de l’amor de la parella. L’amor porta a sortir d’un mateix i donar-se a l’altre; i també a anar més enllà del cercle de la parella i donar vida als fills.

Forma part de la nostra naturalesa el desig de continuar l’espècie, de tenir fills. Les persones humanes estem cridades a viure aquesta tendència com una manifestació d’amor conscient i lliure que dóna vida.

Cada fill nou és una sorpresa, un misteri admirable. El fill no és només l’infant que acaba de néixer i que desperta la nostra tendresa: és el projecte de l’adolescent, del jove, del madur que arribarà a ser, és una nova persona cridada a viure i estimar.

Ser pare i mare amaga una doble grandesa. És, per una banda, un acte d’amor al servei de la vida de les noves persones humanes, i per l’altra, porta els pares a la realització i a la plenitud. Els pares donem la vida als fills i ens hem de dedicar a ells durant molts anys. Els fills, però, no pertanyen als pares. Són persones cridades a ser lliures i autònomes.

Ser pares és una de les gran missions que tenim a la nostra vida. Ser pares és donar la vida. És donar la vida biològica i ajudar al procés de creixement. És donar la vida psicològica, acompanyant el procés dels fills fins al màxim de les seves possibilitats. És donar la vida espiritual, ajudant-los a corregir l’egoisme i el tancament, i a fer créixer en ells l’esperit d’honradesa, de respecte als altres, de recerca de la justícia, d’amor generós.

Cal que els pares continuïn el seu propi procés de desenvolupament. Cal trobar l’equilibri entre ser pares, ser parella i ser persona.

Segons les lleis biològiques, la parella podria tenir molts fills. Cal preparar-se per una procreació generosa i responsable. Cal tenir el nombre de fills que la parella pugui assumir i educar de manera raonable. La planificació del nombre de fills ha de ser decidida de comú acord, i els mètodes usats s’han de valorar segons les implicacions de tots dos membres de la parella.

Això demana dels pares unes actituds bàsiques d’acceptació i acompanyament de cada fill tal com és, segons la seva manera de ser i segons les diverses etapes del seu procés de maduració.

Hi ha situacions no previstes que poden provocar sofriment: l’esterilitat, el fill no desitjat, el fill amb disminució física o psíquica. Aquestes situacions demanen un diàleg molt profund de la parella per animar-se a l’actitud d’acolliment i de servei. L’adopció pot ser també un pas positiu.

Qüestionari

5a. Voleu tenir fills? Per què? Heu pensat quants fills voleu tenir?

5b. Què cal tenir en compte a l’hora de prendre la decisió d’un nou fill?

5c. Com creieu que poden influir els fills en la vostra vida de parella?

5d. Què penseu de la possibilitat de no tenir fills, de tenir un fill no desitjat, o amb diversitats funcionals físiques o psíquiques?

5e. Heu pensat com voldreu educar els vostres fills? Què els hi voldreu transmetre?