4. La importància del diàleg

4. La importància del diàleg

La convivència de dues persones diferents que s’estimen, que volen viure juntes cada dia, que volen ajudar-se a créixer, únicament es pot fer comunicant-se.

Per a la vida de la parella, el diàleg és indispensable. No pot haver-hi comunitat sense parlar-se, sense trobar-se, sense intercanviar pensaments i sentiments.

El diàleg es fa constantment, amb el llenguatge de les paraules, dels gestos, de les mirades, de les manifestacions de tendresa, de la intimitat sexual.

Dialogar és saber escoltar i saber parlar.

Eescoltar l’altre, en el marc del diàleg és esforçar-se en comprendre’l, entendre les seves raons, descobrir què vol comunicar, intentar saber què pensa, què sent, com és.

Parlar en el marc del diàleg vol dir conèixer i saber expressar els propis sentiments i idees de manera normal, sense crits, sense menyspreus, sense donar per suposat que l’altre pensa i sent el mateix.

El diàleg uneix la parella, la fa caminar, l’enriqueix, l’ajuda a créixer. Dialogant s’aprèn a conèixer i estimar l’altre tal com és, i també cadascú aprèn a saber com és un mateix.

Saber dialogar no és espontani. Cal alimentar l’actitud de disponibilitat per escoltar l’altre i per saber-se expressar. La parella ha de trobar estones de calma que facilitin la comunicació i l’obertura mútua.

El diàleg de la parella ha d’evitar un perill: intentar convèncer l’altre i canviar-lo. La parella ha de parlar per conèixer-se mútuament, entendre’s l’un a l’altre i enriquir-se.

Hi ha temes, però, que necessiten un acord, i aquests poden ser molt importants: els horaris professionals de cadascun, el nombre i l’educació dels fills, la relació amb les dues famílies… Cal valorar les posicions de l’un i de l’altre, evitar les imposicions unilaterals i prendre acords raonables i prudents; i això només es pot fer en un clima de diàleg sincer.

Les discussions, més o menys vives, son gairebé inevitables. No són un fracàs de la convivència. Han de servir per conèixer millor l’altre i un mateix, i aprendre l’estil propi de la relació i de la comunicació.

El camí es fa dialogant.

Qüestionari

4a. Quins temes acostumen a ocupar les vostres converses? Creieu que us enriqueixen?

4b. Quines dificultats trobes a l’hora de comunicar a la teva parella els estats d’ànim i sentiments?

4c. Hi ha algun tema que us costa de parlar? Quin és i què cal fer?

4d. És important coincidir amb l’altre? Quan no és així, què fas per entendre’l?

4e. Què feu quan hi ha desacord entre vosaltres dos? Què caldria fer?